Descobreix

Zones d'immersió
Observació de la naturalesa

Els ventalls de mar

Comunitat Valenciana

Les gorgònies pertanyen al grup dels cnidaris, a l’igual que les meduses, les anemones i els corals. Són organismes animals (atenció, no són vegetals!) que viuen en colònia, fixats al substrat des d’on creixen sempre perpendiculars a algun corrent per a captar l’aliment, d’ahí el nom de ventalls de mar.

Les gorgònies tampoc són corals, ja que estan formades per un esquelet corni intern que els proporciona rigidesa (els corals el tenen extern) i que està envoltat per una corfa blana amb xicotets pòlips blancs amb tentacles. La gorgònia utilitza estos pòlips per a alimentar-se de plàncton i, al mateix temps, estos pòlips són aliment habitual per a alguns nudibranquis, com la Tritonia nilldsodhneri de la fotografia. Si passàrem un temps observant-les, podríem veure com estos pòlips menegen els tentacles, s’alimenten i, fins i tot, s’amaguen dins de l’esquelet.

On trobar-les:

A la Comunitat Valenciana, podem observar gorgònies de color taronja i, de vegades, groc, en forma de colònies ramificades d’uns 30 cm d’altura amb rames dentades i allargades. Les podem trobar a partir d’uns 5 m de profunditat, en fons rocosos obscurs i a l’entrada de coves o clevills, en aigües amb gran quantitat de partícules alimentàries en suspensió.

 

Potser la més comuna al Mediterrani és la gorgònia blanca, o Eunicella singularis, que ofereix una estructura ramificada, en forma de canelobre, con branques cilíndriques verticals, disposades en paral·lel, con poques ramificacions secundàries. Les branques tenen entre 3 i 5 mm de diàmetre, i són de color blanc viu a blanc grisenc. Els seus pòlips poden ser transparentes si la gorgònia es troba a més de 40 m de profunditat, o marrons verdosos, si es tracta d'exemplars en aigües succintes.

 

Eucinella singularis
Eucinella singularis, o gorgònia blanca

 

Curiositats:

Les gorgònies creixen d’1 a 6 mm a l’any i poden arribar als 2 metres d’alt i d’ample. Encara que són uns organismes flexibles, cal anar amb molt de compte amb elles, ja que són fràgils i un simple colp d’aleta mentre bussegem pot acabar amb anys de desenvolupament.

Es pensa que és possible que la variació cromàtica de les gorgònies es dega a l’alimentació diferent segons la zona i, potser, al fet que prenen pigments del plàncton del qual s’alimenten i que els incorporen a la seua estructura.

 

Gorgonia Leptogorgia sarmentosa
Tritonia nilldsodhneri alimentant-se de Leptogorgia sarmentosa 

 

Fotos: Vicente Renovell