Aquest impressionant enclavament davant les costes de Dénia i Xàbia acull excel·lents zones de busseig. Hi trobarem des de senzilles coves de pòrtics bells i jocs de llums fins a parets verticals, que descendeixen a un fons marí de laberints de túnels i grutes on les grans roques de despreniment dibuixen entretinguts recorreguts en què serà habitual trobar-se amb meros, daurades, llobarros, corbines, llagostes, déntols, escórpores, morenes, polps, eriçons, entre d'altres. En els clevills i extraploms es podrà observar una abundant comunitat coral·lígena, així com praderies de Posidònia Oceànica.
Les aigües costaneres que limiten amb el Parc Natural del Montgó, compartit per Dénia i Xàbia, reuneixen una sèrie de valors mediambientals que motiven la seua declaració com a Reserva Marina al novembre de 1993, quedant en l'actualitat delimitada per la línia de la punta més a l'est del Cap de Sant Antoni i el meridià que passa per la punta de Sant Nicolás.
Els estudis submarins realitzats en aquest enclavament mostren l'existència d'una variada topografia submarina amb zones de poc pendent i unes altres de penya-segat. El substrat és majoritàriament rocós i s'alterna amb extensions variables de fons d'arenes, graves i cudols, sent les comunitats bentòniques més característiques les que es desenvolupen sobre el substrat rocós.
És destacable la presència de Posidònia oceànica, espècie endèmica del Mediterrani, que juga un important paper com a recurs alimentari en les cadenes tròfiques i proporciona grans quantitats d'oxigen al medi, la qual cosa la situa com una zona idònia per a un desenvolupament adequat de gran nombre d'espècies d'interés pesquer, que utilitzen aquests llocs per a la seua reproducció i cria.
+ Info: