Els blènnids s’identifiquen per tindre un dibuix en forma de malla baix dels ulls i del cap i una coloració variada que pot canviar en qüestió de segons. Les espècies d’esta família no tenen escates i són escorredisses al tacte i, per este motiu, s’anomenen Blennius, paraula d’origen grec que significa “mucositat”.
Una de les espècies de blènnids més comunes del Mediterrani és el Parablennius pilicornis, més conegut pel nom comú de “bavosa de plomall”. L’aspecte més característic d’este peix són els tentacles ramificats al cap i l’obertura nasal.
On trobar-lo a la Comunitat Valenciana:
Habita en zones poc profundes exposades a l’onatge, com, per exemple, les esculleres. Viuen recolzats sobre les aletes, apegats al fons i es desplacen de forma serpentejant, ja que no tenen bufeta natatòria.
Curiositats:
Pot canviar de color en uns segons, en funció de la naturalesa de l’hàbitat rocós, de la vegetació i, fins i tot, de l’estat d’ànim del peix. El color negre és característic dels mascles en l’època de reproducció.
Els bussejadors solem confondre la família dels blènnids amb la dels gòbids, ja que ambdues són molt comunes, amb un gran nombre d’espècies identificades, i són molt similars a causa dels tons terrosos i dels ulls que sobreïxen. Una de les claus per a diferenciar-los està en la boca i en l’aleta dorsal. El llavi superior dels blènnids sobreïx bastant més que l’inferior, però els gòbids tenen el llavi inferior més gran. L’aleta dorsal és contínua en els blènnids, mentre que els gòbids la tenen dividida en dues parts. Els gòbids tenen les aletes pèlviques fusionades en forma de disc, mentre que els blènnids les tenen independents.
Foto: Vicente Renovell